Batalla sobre les patents de programari a la Unió Europea
El futur del programari es decidirà properament al Parlament Europeu. L’any 2004, aquest organisme va rebutjar clarament les patents de programari, però el mes de maig el Consell de Ministres va canviar d’idea i va acceptar la proposta. No obstant això, Espanya va invertir el vot i no hi va donar suport. El nostre país ha estat l’únic que s’ha oposat a aquesta polèmica proposta que permetrà patentar programes informàtics de la mateixa manera que avui es protegeixen altres invents. Aquesta nova directiva haurà de passar encara una segona votació en el Parlament Europeu i compta amb el suport de les grans companyies informàtiques i el rebuig dels defensors del programari lliure.
Una patent és l’explotació en exclusiva d’un invent durant un determinat període d’anys com a recompensa per la inversió necessària per a desenvolupar-lo. Si s’aprova aquesta directiva, el negoci de les oficines de patents funcionarà molt bé, però qualsevol empresa informàtica que es dediqui a produir nou software haurà de revisar el codi dels programes per evitar topar-se amb les patents informàtiques que ja estan presentades. El dissenyador del software haurà de decidir si vol pagar-les o retirar-les, perquè si ho fa il·legalment pot trobar-se amb molts problemes. Però les conseqüències per al software lliure encara poden ser pitjors.
La Unió Europea justifica aquesta iniciativa com un intent per harmonitzar les lleis dels diferents països que tracten el tema de les patents: “The proposed Directive would harmonise the way in which national patent laws deal with inventions using software. Such inventions can already be patented by applying to either the European Patent Office (EPO) or the national patent offices of the Member States, but the detailed conditions for patentability may vary. A significant barrier to trade in patented products within the Internal Market exists as long as certain inventions can be protected by patent in some Member States but not others.“ Aquesta directiva ha estat consensuada per les 29 asociaciones membres de l’EICTA, que inclou més de 10.000 empreses europees de sistemes d’informació.
A favor d’aquest posicionament, hi ha empresaris com en Joaquín Oliveras, director de l’Associació Espanyola d’Empreses de Tecnologies de la Informació (Sedisi), una entitat que agrupa a 170 empreses de tota Espanya i a uns 40.000 treballadors. Ell argumenta que "el software ha de ser patentable, perquè és el que desitja la indústria" i afegeix que sense una protecció legal “no hi hauria investigació”.
D’altre banda, hi ha detractors com Jesús González Barahona, professor de la Universidad Rey Juan Carlos i membre d’Hispalinux que afirmava en una entrevista l’any 2002 que “hi ha diversos motius pels quals les empreses del sector poden tenir més desavantatges que avantatges amb aquest canvi de legislació. D’una banda, els programes d’ordinador ja estan protegits per la legislació de propietat intel·lectual. Per tant, els amos de drets de programes poden veure’s directament perjudicats si aquests programes usen tècniques patentades, fins i tot si es van desenvolupar sense coneixement de l’existència de la patent. Així, si l’àmbit de les patents s’estén al programari, les empreses d’informàtica haurien de dedicar una part no menyspreable dels recursos que dediquen a I+D+I a costos legals. En general, aquests i altres efectes seran molt més preocupants per a les PIMES productores de programari, i de forma molt especial si són molt innovadores, ja que això les exposarà més a demandes per una suposada infracció d’una patent. “
Enllaços als corresponents llocs d’on s’han extret les opinions:
- Oficina Europea de Patents de Software (EPO):
- Justificació per part de la Unió Europea:
- EICTA:
- Diari El Mundo. Los partidarios del software libre aseguran que las patentes perjudican a todos. 07/11/2003
- Universidad de Buenos Aires. Entrevista a Jesús González Barahona. 31/12/2002.
0 comentarios