Guerra de paraules contra la immigració

Fa anys que els immigrants del sud busquen refugi a les nostres terres. Alguns, ajudats per màfies, creuen el mar en barcasses plenes de forats i poc estables. D'altres, s'apropen a la gran tanca metàl•lica que separa Melilla del Marroc amb una escala de fusta artesana i precària. Tots volen arribar a Europa com sigui, abandonant el seu país i la seva família. Des de fa mesos, però, els mitjans de comunicació estan començant a utilitzar un llenguatge bèl•lic per descriure aquest moviment migratori. Si abans el vocabulari que s'utilitzava era propi de la burocràcia i de la legalitat (il•legal, sense papers), avui dia és propi d'un estat en guerra (intercepció, assalt). Si anem a Google News i escrivim a la casella del buscador "Asalto inmigrantes" ens apareixeran 685 resultats; si bé escrivim "interceptan inmigrantes", ens apareixeran 89 titulars.

A conseqüència de tot això, he decidit buscar al diccionari la definició de les paraules "interceptar" i "assaltar".

Segons el diccionari de la pàgina web diccionarios.com, "interceptar" vol dir: "Detener una cosa o apoderarse de ella antes de que llegue a su destino: interceptar un misil; interceptar un mensaje del enemigo; el presidente dio la orden de interceptar un convoy de buques de guerra soviéticos antes de su llegada a la isla."

Només cal veure que interceptar és ben propi d'un llenguatge militar... Per tant, que tal si hi afegim una nova definició a la paraula en qüestió? Podria ser aquesta: "El gobierno dio la orden de interceptar a todos los cacharros flotantes con inmigrantes ilegales y peligrosos antes de llegar a la costa".

Quant a la paraula "assaltar", segons aquest diccionari significa: "Atacar por sorpresa una plaza, una fortaleza u otro lugar para apoderarse de él: en la carretera de Valldemossa a Deiá encontrará una atalaya levantada en el siglo xiv para avistar las incursiones de los berberiscos, siempre dispuestos a asaltar las costas mallorquinas; vikingos o normandos asaltaron las costas europeas y arrasaron las ciudades y los campos del interior."

Bé, i que tal si hi afegim: "en Melilla encontrará una preciosa valla metálica levantada hace unos cuantos años para evitar las incursiones de los magrebíes, siempre dispuestos a asaltar las tierras de la patria española; los cristianos lucharon hace unos siglos en España para evitar que se arrasaran las ciudades y los campos del interior".

Encara que no faci falta, diré que trobo desproporcionat l'abús i mal ús del llenguatge per part dels mitjans de comunicació espanyols per fer front a aquesta problemàtica. Qui deu estar propagant aquest llenguatge bèl•lic? Mimetisme o intenció?

Canviant de tema però sense deixar de banda el tema del llenguatge, voldria afegir el cas del brasiler Menezes assassinat per la policia de Londres. Sembla ser, però, que els mitjans no comparteixen el meu vocabulari... sí, he dit assassinat, però aquesta paraula no es pot escriure en un mitjà de comunicació. Haurem de dir: Mort. Sí, Menezes va se mort per la policia, no assassinat. Evidentment una paraula té una connotació més agressiva que l'altre i la policia mai pot ser dolenta! Quan es parla sobre el cas Menezes, només la família i algun mitjà de contrainformació pronuncia la paraula "assassinat". Els mitjans de comunicació tradicionals prefereixen la definició de "mort per error".