Blogia
OtroMondo, el blog de dvactivisme

Els problemes econòmics i la tecnofòbia configuren l’escletxa digital espanyola

Tot i que cada cop hi ha més persones pujades al carro de la xarxa, a Espanya només un 37% dels ciutadans estem connectats. Segons un estudi de la Fundació BBVA La majoria som homes (el 55%) , joves (menors de 36 anys), amb un nivell econòmic mig o alt i amb estudis iguals o superiors al batxillerat. Al nostre territori també existeix l’anomenada “escletxa digital” i pot ser causada tant per motius econòmics com per motius cognitius o generacionals.


Al nostre país hi ha qui no té prou diners per pagar una línia d’Internet; són els segments de la població amb major poder adquisitiu els que es poden permetre tenir accés a les tecnologies de la informació i, per tant, els que tenen més possibilitats d’adquirir més informació. Això té conseqüències socials molt greus, perquè “quan en un sistema social hi penetren els mitjans d’informació, els segments de població amb l’estatus socioeconòmic més alt tendeixen a adquirir la informació d’una forma més ràpida que els estrats de nivell social i econòmic més baix. El desnivell de coneixement entre aquests dos sectors tendeix a augmentar en comptes de disminuir” [1]. Som afortunats de tenir una eina molt potent entre les mans que ens dona accés al coneixement, a una nova forma de comunicar-nos i d’organitzar-nos socialment.


Però tot i que molts ens podem pagar el bitllet per pujar al tren d’alta velocitat anomenat Societat de la Informació d’altres no son capaços ni de pujar-hi, sobretot la gent gran. Massa velocitat. Argumenten que no els és imprescindible per a la seva vida diària i que no el troben necessari. Segons un article publicat a El País el 21 d’octubre de 2005 i basat amb l’estudi del BBVA abans esmentat, “només un 2,5% de la població major de 51 anys creu que hi ha la possibilitat de que algun dia comenci a navegar per la xarxa”. I es que les tecnologies han evolucionat tant que els qui no han pogut enganxar-se fa un temps ara desisteixen. Tenen tecnofòbia. Només cal que anem a algun banc o caixa i mirar a la cua “manual” i al caixer automàtic, quants avis s’atreveixen a enfrontar-se amb la màquina? Pocs. Cada vegada més tot es fa per Internet... tràmits, pagaments, comunicacions, etc. i els més grans queden enrera. S’han convertit en analfabets digitals.


Hi ha, però, solucions pels que si que volen saber de que va tot això d’Internet. D’un temps ençà han aparegut cursos d’iniciació a Internet per a la gent gran a ateneus i centres cívics. A més, hi ha comunitats autònomes com la d’Extremadura, que proporcionen plans d’alfabetització digitals i creen pàgines webs per aprendre a navegar.  Durant el Dia d’Internet, que es va celebrar el dia 25 d’octubre, també s’han portat a terme activitats per disminuir l’escletxa digital.


Queda molt per fer i avançar. Haurem d’esperar a la cimera sobre la Societat de la Informació que la Unesco vol celebrar a Tuníssia el mes de novembre per saber quines altres solucions volen aportar els governs per acabar amb aquesta problema.



[1] Wolf, Mauro, Los efectos sociales de los media, (Buenos Aires), Paidós, 1994, pàg.78

 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres