A Londres no plou...Londres plora
Des dels atemptats de Londres fins al moment en què em disposo a escriure aquestes linies han passat més de 24 hores. 24 hores d'un boom informatiu podriem dir que habitual en situacións com aquestes, situacions que també s'han convertit en quotidianes a partir de l'instauració de les polítiques bel.licistes amb finalitats de saqueig de països innocents, saqueig que permet la supervivència d'un sistema, el capitalista, que fa aigües, i que morirá matant, la pregunta és qui sobreviurà?Dèia que des del moment dels "atemptats" fins el present moment han passat més de 24 hores. Massa hores per la poca informació de la que disposem sobre elles. Han passat moltes hores i continuen estant poc clares. Segons les últimes dades oficials les explosions haurien estat 4 i no 6 com es dèia en un principi i haurien afectat greument punts fonamentals de la xarxa de transport públic i del centre econòmic de la metròpolis, como Kings Cross, Liverpool Station i Russell Square. Com ja va succeïr a Nova York, l'11 de Setembre de 2001, i a Madrid, l'11 de Març de 2004, l'hora en que es varen produïr les explosions, primera hora del matí, poc abans de les 9, ha provocat que la majoria de les víctimes siguin treballadors i treballadores i estudiants, cosa que fa molt més impactants els atemptats pel que fa al nombre de persones afectades. Recordem que fins al moment actual les autoritats britàniques mantenen el nombre de víctimes mortals en 37 i el nombre de ferits en 700, 45 dels quals estarien en estat molt greu. Tot i això, com ha vingut succeïnt des del moment dels atemptats, els testimonis de particulars afectats i la fam de dades de la premsa ha portat a la creació d'un recompte paral.lel, d'una estructura informativa paral.lela que per a alguns es recreava en el morbo, per d'altres omplia el buit informatiu del govern Britànic. Un exemple és el cas del "Daily Express" que hauria elevat el nombre de víctimes mortals a 75. La resta de rotatius anglesos l'haurien situada ja en la barrera dels 50. El govern britànic continua amb la política de la prudència i el silenci i per exemple encara no hauria validat la carta que suposadament un grup islamista que es presenta com a filial de Al-Qaeda hauria enviat a un rotatiu alemany digital atribuint-se els atemptats.
Per altra banda sorprèn la cantitat desmesurada d'analistes polítics cridats a convencer-nos de que aquests "atemptats"..en el cas de que ho siguin, no tenen cap relació ni amb la postura de Blair i Bush en la invasió criminal de l'Irak, ni tampoc amb la reunió del G-8 a Gleneagles, a Escocia ( que escenifica una paròdia basada en la idea de fer-nos creure que salvaran al món de la pobresa i del canvi climàtic..todo ello a base de guerras e instauración de más multinacionales extractoras de petróleo en Irak)ni tampoc amb el fet de ser Londres la ciutat escollida per a allotjar la seu dels Jocs Olimpics de 2012..i la pregunta és..i com ho saben?
Argumenten aquests analistes que abans de l'atac angloamericà contra Bagdad ja s'havien registrat atemptats d'aquesta naturalesa en molts punts del planeta.
L'argument no s'aguanta per enlloc. Tot depèn del que entenguem per atemptats "d'aquesta naturalesa", de en quina data es fixi l'inici de les hostilitats i també la de la finalització, del nombre de governs que cadascú sumi al camp considerat com a agresor.... Ningú excepte els propis autors dels atemptats coneix les seves motivacions exactes, encara que poguem dibuixar un esboç aproximat, però no veig cómo es podria descartar amb tanta seguretat que el que ahir va succeïr a Londres estigui intimament relacionat amb el paper que està duent a terme Blair com a primer aliat de la croada mundial que George W. Bush está desenvolupant contra el món àrab des de que va ser escollit president dels EUA.
Les simplificacións són molt còmodes. Res més fàcil i més fals que descriure el que va succeïr ahir a Londres com el fruit de la paranoia sanguinària d'un grupet de fanàtics embogits que no soporten la sensatesa, el caràcter demòcrata i llibertari, la llibertat i la comoditat del món occidental, tan ben representat pel G-8 + Putin.
I em permetran la llicència d'apuntar una opinió personal poc popular com és que les persones que varen propiciar aquests atemptats no són lectores del Corà, si no de la Bíblia.
Però el que m'interessa ara és parlar de l'ambient a Londres..de l'Estat d'ànim de la ciutat, perquè ahir un bon amic meu arribava a Londres en un vol procedent de Barcelona a primera hora del matí, poc després de saber-se la noticia de les explosions. Tot just conèixer la noticia em vaig posar en contacte amb ell i amb prou feines vaig aconseguir una comunicació via movil amb moltes interferències (recordem que durant tot el dia d'ahir les comunicacions via movil amb Londres eren impossibles) de poques paraules en les que vaig entendre que havien arribat bé però que per qüestions de seguretat els tenien tancats a l'aeroport on havien aterrat en espera de noves ordres i que estaven esperant a veure a on els deixaven anar. Escassos 2 minuts de comunicació i després es va tallar i em va ser impossible contactar amb ell fins ben passades les deu de la nit en que les comunicacions via satèl.lit tornaven a ser possibles.
La primera pregunta era obligada i es va cenyir a un breu "com estàs tu..i els teus acompanyants?" al que ell va respondre que "bé..i de fons vaig sentir que li dèia a algú que controlés el foc del sopar, cosa que em va revelar que estaven en algun lloc fent-se el sopar després d'un dia de nervis. La resta de la conversa revelava quelcom paradoxal, a la meva pregunta de "i com està la ciutat" ell va respondre " hi ha una calma total, extrema...extranya però total, hi ha una calma tensa, però la gent va pel carrer tranquil.lament. Es respira el nerviosisme normal després d'un dia com aquest però no es respira l'ambient d'histerisme que s'explica des dels mitjans españols, la ciutat està totalment sitiada per la policia i l'exèrcit britànics i això aporta calma per una banda i tensió per una altra"...Dada sorprenent per a algú com jo que tot el dia havia sentit que Londres era un "caos" que Londres estava "aterrit" que Londres estava "histèric"..No hi havia, per tant, histerisme, si tensió, però la tensió normal d'un dia en que el poble Londinenc pagava la factura en vides humanes de la política bel.licista del seu president desprestigiat. Seguia comentant en Pau, el meu amic desplaçat a Londres, que els punts afectats si que eren nius d'histerisme però que la resta de la ciutat estava tranquil.la.
Una dada dibuixava molt bé la poca i mala contribució dels mitjans de comunicació españols al desenvolupament del dia a Londres a partir del moment dels atemptats. I la dada apareixia en forma de cartell informatiu. M'explico. L'histerisme creat pels mitjans españols sobre els familiars dels españols desplaçats a Londres era de tal magnitud que els hotels i hostals tenien un cartell al vestíbul on demanava a tots els turistes que es posesin en contacte amb els seus familiars, perquè la cantitat de trucades demanant per persones turistes allotjats en hotels i hostals i les trucades a les embaixades amb l'objectiu de localitzar a amics, amigues i familiars era de tal magnitud que a Londres no es donava l'abast. La dada va ser realment gràfica i ajudava a entendre fins a quin punt n'era de diferent l'actitud prudent del govern britànic a l'hora de parlar dels afectats i l'actitud sensacionalista dels mitjans españols demandant dades com un drogadicte demanda la seva dosi d'heroïna. Acabo aquest article amb una metàfora que ahir es repetia a Londres després d'haver-se donat a Madrid el 12 de Març d'ara fa un any. Aquell dia plovia a Madrid i algu va dir que no plovia, que Madrid plorava els seus morts. Doncs ahir, a mitja tarda Londres quedava xopa per una intensa pluja i podriem dir que ara li arribava el torn a Londres de plorar els seus morts innocents."
1 comentario
xexe -
Londres crema, Londres crema, corre-m'hi , corre-m'hi, FOC FOC, FOC FOC.. se'ns ha acabat l'aigua...
Londres ha cremat, certament, li han fotut una bona hòstia..
I l'aigua per aquí s'acaba i comença a pujar-ne el preu desorbitadament.. aviat tota serà embotellada i ens haurem de gastar més pasta encara per coses bàsiques per subsistir..
resem (a qui o què sigui) perquè triguin en decidir de fer el mateix amb l'aire.. llavors si que l'haurem ben fomuda..
molts petonets i a vore si pengem més videos, que aquests estan molt bé però volem méssssssss!
pd. suposo que algú filmarà el 10-9, nu? ;)