El Món és un guetto armat i atemorit
El món és avui un guetto on cada cop hi ha menys rics que acumulen més riquesa de forma il.legitima i més pobres que viuen en condicions més miserables i que es van empobrint gradualment. La barrera entre rics i pobres i les diferències a tots els nivells entre uns i altres és cada cop més gran. El capitalisme lluny de crear riquesa, elimina riquesa i lluny de solucionar els problemes de la humanitat és la font i causa primera de tots els problemes que tenim actualment.
El racisme, fenòmen que no és nou en la "civilització" en què vivim, té moltes cares. Té una cara cultural, lingüística, una altra que té a veure amb la por a allò desconegut i l'odi que aquesta por acaba produïnt si determinats interessos la manipulen convenientment tal com porten fent molts anys. Però el racisme és bàsicament egïsme possessiu, és una forma de materialisme, el racisme és bàsicament una actitud que mostra la negativa clara del món ric a compartir una riquesa aconseguida a través del ferro, el foc i la sang i l'extermini de pobles sencers.
Durant les últimes dècades s'ha criminalitzat i satanitzat els mal anomenats "règims soviètics o comunistes" per la misèria, la corrupció i els genocidis que va causar. Lluny de voler-los negar, diré que 100 anys de capitalisme han generat més sang, morts, genocidis, saquejos de pobles i recursos dels que hagués pogut causar el legítim i correcte sistema de la URSS. El sistema comunista, amb les seves llums i les seves ombres és un sistema social pensat per a les majories, el sistema capitalista no pot generar res de bo socialment per una senzilla raó, no és un sistema social, només una teoria econòmica, el somni dels rics i el malson dels pobres. Ens obliguen a criticar el mur de Berlin, en diuen "el mur de la vergonya", doncs jo dic que a Gibraltar hi ha un mur pitjor que divideix el món ric del món pobre, que trist un món dividit per murs. Aquell si que és un mur de la vergonya. El capitalisme ha deshumanitzat a la humanitat pretenent convertir-la en un conjunt de relacions econòmiques. El món, dèia un filòsof conegut, és avui un guetto que té tres solucions, o els rics cedim en el nostre ritme de vida i de destrucció i equilibrem la balança, o els exercits dels rics hauràn d'acabar amb els pobres o els pobres faran servir la seva condició d'inmensa majoria i acabaran amb els rics, i ho faran amb tota la legitimitat del món. Pensem-hi.
Martí Aviñoá
El racisme, fenòmen que no és nou en la "civilització" en què vivim, té moltes cares. Té una cara cultural, lingüística, una altra que té a veure amb la por a allò desconegut i l'odi que aquesta por acaba produïnt si determinats interessos la manipulen convenientment tal com porten fent molts anys. Però el racisme és bàsicament egïsme possessiu, és una forma de materialisme, el racisme és bàsicament una actitud que mostra la negativa clara del món ric a compartir una riquesa aconseguida a través del ferro, el foc i la sang i l'extermini de pobles sencers.
Durant les últimes dècades s'ha criminalitzat i satanitzat els mal anomenats "règims soviètics o comunistes" per la misèria, la corrupció i els genocidis que va causar. Lluny de voler-los negar, diré que 100 anys de capitalisme han generat més sang, morts, genocidis, saquejos de pobles i recursos dels que hagués pogut causar el legítim i correcte sistema de la URSS. El sistema comunista, amb les seves llums i les seves ombres és un sistema social pensat per a les majories, el sistema capitalista no pot generar res de bo socialment per una senzilla raó, no és un sistema social, només una teoria econòmica, el somni dels rics i el malson dels pobres. Ens obliguen a criticar el mur de Berlin, en diuen "el mur de la vergonya", doncs jo dic que a Gibraltar hi ha un mur pitjor que divideix el món ric del món pobre, que trist un món dividit per murs. Aquell si que és un mur de la vergonya. El capitalisme ha deshumanitzat a la humanitat pretenent convertir-la en un conjunt de relacions econòmiques. El món, dèia un filòsof conegut, és avui un guetto que té tres solucions, o els rics cedim en el nostre ritme de vida i de destrucció i equilibrem la balança, o els exercits dels rics hauràn d'acabar amb els pobres o els pobres faran servir la seva condició d'inmensa majoria i acabaran amb els rics, i ho faran amb tota la legitimitat del món. Pensem-hi.
Martí Aviñoá
0 comentarios