Copyleft: Capgirant al copyright

El Copyleft , és l’antagonia del Copyright. És alguna cosa més que el símbol de C invertida que el caracteritza, és un ideari i un moviment que canvia les regles del joc sobre la propietat intel·lectual i els drets d’autor. Aporta noves possibilitats per compartir software, llibres, música o audiovisuals conservant sempre la llibertat i evitant patents; també dona l’oportunitat de millorar creacions o fer obres derivades.

El terme de Copyleft va neixer del món del software lliure però, com he explicat més amunt, es va anat extenent a altres "sectors". El naixement de CreativeCommons ha permès que autors de música, video, imatges o textos, puguin compartir lliurement les seves obres amb la resta de cibernautes i, si es vol, registrar la teva obra amb les llicències del Creative Commons. Segons ells, “Amb una llicència de Creative Commons manteniu els vostres drets sobre l’obra , però permeteu que es pugui copiar i distribuir , sempre que en sigueu reconegut com l’autor -- i només sota les condicions que especifiqueu aquí. Si voleu oferir la vostra obra sense condicions, escolliu l’opció de domini públic ”.

En la meva opinió, la música lliure i sense cànons o copyrights encara està en panyals. Tot just acabem de començar un camí força interessant... algún dia serem fans d’algun grup de música que només estigui a Internet? Anirem als seus concerts com fem amb qualsevol altre grup? La diferència es que els podrem escoltar sense cap por, còpiar i distribuir la seva obra. I no creieu que està força bé no pagar un duro per posar música als nostres vídeos, per exemple?

Crec que s’han de buscar noves formes de finançament i de rel·lació. I es que la propietat intel·lectual és una gran contradicció. Ja ens ho diuen els amics de CompartirEsBueno.org:

"El concepto de propiedad intelectual no tiene ningún sentido. Los bienes intelectuales no pueden estar sujetos a propiedad porque: a) no están limitados por naturaleza (de hecho su naturaleza es reproducirse máximamente), b) cuesta lo mismo producirlos para uno que para todos (se multiplican sin coste gracias a las nuevas tecnologías) y c) el que lo disfrute una persona no impide ni disminuye que lo disfruten las demás (de hecho cuanto más lo disfruten los demás mayor valor adquiere al devenir culturalmente más relevante). La cultura sólo existe como compartida. Compartir es bueno."

Per acabar, publico una serie d’enllaços que us poden ser d’utilitat per si voleu fer servir recursos totalment lliures a la xarxa:

• Pel·lícules, animacions, videos... a l’Internet Archive: Open Source Movies
• Música per baixar, crear, modificar i compartir a CCMixter i a Magnatune (una discogràfica que no vol ser el Diable amb música molt bona)
• Wikipèdia, l’enciclopèdia lliure i gratuïta en diferents idiomes (en català també!)

I bé, si voleu més info o enllaços, aneu a la web de Creative Commons http://www.creativecommons.org