Hipocresia durant la Cimera sobre la Societat de la Informació a Tunísia
L’ambició de poder i la hipocresia han estat els eixos centrals de la Cimera sobre la Societat de la Informació celebrada aquests dies a Tunísia. Representants de més de 175 països han discutit sobre les tecnologies de la informació, però sobretot han parlat de la governabilitat d’Internet i del Laptop, un trasto amb una manivel·la que, segons els seus creadors, escurçarà l’escletxa digital als països empobrits. Les mesures de seguretat al voltant del Kram, on s’ha celebrat l’esdeveniment, confirmaven que es tractava d’una trobada molt important, i mentre els policies protegien prop de 45 caps d’estat, a diferents ministres i delegats, a fora reprimien durament qualsevol iniciativa ciutadana que posés en dubte la cimera i mostrés la intenció de fer lligams civils per desenvolupar una Internet i una Societat de la Informació lliure.
Em pregunto si pot sortir alguna cosa bona d’una cimera realitzada en un país amb un règim dictatorial que, a part de violar sistemàticament els drets humans, censura multitud de llocs web, com els de l’oposició a l’exterior, els d’alguns diaris argelins o els d’algunes ONG (casualment durant els dies de l’esdeveniment hi havia accés a aquests llocs web). Segons la informació proporcionada per Comunica-Ch (la plataforma suïssa d’ONG, sindicats de premsa i organitzacions de drets humans), "més de 30 policies de civil esperaven amb impaciència als representants de la societat civil internacional, suïssa i de Tunis que havien de reunir-se” i afegeix que “els trenta homes de civil van atacar primer a Om Zied, redactora en cap de la revista Kalima, una publicació que realitza enquestes sobre corrupció i violacions als drets humans. Quan els representants de les ONG internacionals van tractar d’interposar-se, la repressió va caure també en contra d’ells”. Al final es van haver d’anul·lar les reunions, el govern va obligar el tancament de la web alternativa i els hotels van prohibir les trobades dels ciutadans als locals cedits per realitzar conferències.
A dintre del recinte fortificat es discutia sobre la governabilitat d’Internet, i els EUA van deixar molt clar qui manava. Tot i que oficialment la xarxa no té cap govern establert, una organització de California s’encarrega d’establir les pautes en un terreny clau: la gestió i l’assignació dels dominis, és a dir, el nom de les milions d’adreces que utilitzem els internautes de tot el món. L’organització s’anomena ICANN i està controlada pel Departament de Comerç dels Estats Units. L’ONU aposta per una gestió multilateral d’Internet i la Unió Europea ha fet una petició per canviar aquesta situació sense èxit.
A Tunísia també s’ha parlat d’acabar amb l’escletxa digital. Una de les propostes per reduir el problema és el Laptop, una espècie d’ordinador portàtil molt reduït de color verd i amb una manivel·la per carregar la bateria, ideal per zones sense energia elèctrica. Un dels primers que el va estrenar va ser en Kofi Annan, el secretari general de l’ONU, que als cinc minuts ja el va trencar accionant massa ràpid la manivel·la. Tot i que la iniciativa sembla genial, els seus promotors semblen més interessats en vendre 150 milions de dispositius que no pas d’acabar amb els problemes que pateix el 75% de la humanitat. Creuen que amb 100$, la gent que no té ni per menjar es podran comprar un ordinador portàtil que els connectarà amb el món. Algú ha pensat que passa quan aquest trasto s’espatlla? I què passa quan la màquina esgota els seus cinc anys de vida útil? Es poden reciclar fàcilment? Cal dir que els components són altament contaminants, sobretot la bateria, que conté metalls pesats. No hi ha sistemes ni tecnologia per reparar els Laptops als països empobrits; són zones que viuen sense energia o no tenen els suficients coneixements com per posar-los en pràctica. Sembla una operació de màrqueting maquillada, tot i que Nicholas Negroponte, director del MIT Medialab i un dels impulsors del projecte no li sembla que sigui així. En una entrevista feta per la Inter Press Service News Agency (IPS), un periodista li pregunta si no caldria donar prioritat a l’aigua potable o a la vacunació en aquestes zones, cosa que Negroponte respon que: “ningú diu que s’hagi d’escollir entre medicaments pel sida i la computadora, entre l’aigua i la computadora, o entre la roba i la computadora. Aquest és un projecte d’educació bàsica”. Jo no ho tinc tant clar.
Enllaços als corresponents llocs d’on s’han extret les opinions:
- El Laptop de la esperanza. Inter Press Service News Agency.
http://www.ipsnoticias.net/nota.asp?idnews=35829
- Érase una vez una Internet libre. La Nación (Chile).
http://www.lanacion.cl/prontus_noticias/site/artic/20051112/pags/20051112221059.html
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=22815
- Se cancela cumbre de periodistas en Tunez. Blog de Mario Salvador.
http://spaces.msn.com/members/mariosalvadorp/Blog/cns!1pklVtHELIyhxIFkdEbNtSqA!466.entry
Des dels atemptats de Londres fins al moment en què em disposo a escriure aquestes linies han passat més de 24 hores. 24 hores d'un boom informatiu podriem dir que habitual en situacións com aquestes, situacions que també s'han convertit en quotidianes a partir de l'instauració de les polítiques bel.licistes amb finalitats de saqueig de països innocents, saqueig que permet la supervivència d'un sistema, el capitalista, que fa aigües, i que morirá matant, la pregunta és qui sobreviurà?